contacte  -  mapa web
 
Selva Narasalus
Inici Agenda Contactar Fires Esport i Natura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva
Contactar
 
 
Selva
Santa Coloma de Farners
Arbúcies
Blanes
Breda
Hostalric
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Riells i Viabrea
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Susqueda
Tossa de Mar
INFO COMARCAL
Consell Comarcal de La Selva
Selva Cultura
Tourdera
La Selva recicla
Portal Gironí
Diputació de Girona
Cambra de Comerç de Girona
Víes Verdes - Pirinexus
ALTRES COMARQUES
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
PROTEGIR LA SALUT
RECOLZAR LA CURACIÓ

Bemer

Narasalus - Bemer

Un excel·lent equip mèdic per a mantenir la salut, per ajudar al cos a recuperar-la si s'ha perdut o si més no, fer més suportable qualsevol patiment.

Els sorprenents beneficis de Bemer només els coneix per a qui la salut és imperativament el primer, ja sigui la pròpia o la dels éssers propers.

El Bemer està dissenyat per a tenir-lo en el propi domicili, d'aquesta manera, és tota la família que en pot gaudir i beneficiar, fins i tot si es tenen animals domèstics.

+ INFORMACIÓ:

Tel. 617.053.648
 
 

Tossa de Mar

TOSSA DE MAR, PARADIS BLAU

De totes les poblacions de la Costa Brava, només trobaríem possiblement Cadaquès, i no únicament per la carretera d’accés des de l’interior, com anys enrere que eren tant l’una com l'altra, una veritable “joia”, sinó en certa manera pel fet d'ésser una població pionera no únicament en l’acolliment de gent forastera, sinó de tenir una projecció internacional, pel grat acolliment que les poblacions van dispensar als artistes en general que van visitar i viure en aquestes poblacions.

Es curiós el fet que tant Tossa de Mar com Cadaquès, tenien anys enrere (avui encara la de Cadaqués, deu n’hi do) una carretera d’accés “memorable” fins el punt que la seva reputació va crear una dita popular, aquella que quan es troba una carretera amb moltes corbes fa que sofert conductor exclami:  “Això sembla la carretera de Tossa”.

Tossa de Mar Tossa de Mar Tossa de Mar
Plaça de les Nacions sense Estat
Avinguda de Catalunya
 
Platja principal de Tossa de Mar

Però, com es diu també popularment: “No hi ha mal, que per bé no vingui”, ja sigui per l’encaixament orogràfic de les poblacions o per la famosa carretera d’accés, el cert és que tant Cadaqués com la mateixa Tossa de Mar, encara avui són possiblement de les poques poblacions que mantenen i guarden una flairada del que els nostres avis ens van deixar.

Des del s.XIX Tossa de Mar, fou una vila mirall sobre tot per part de persones dedicades a disciplines com poden ésser la pintura; possiblement pel fet de tenir un entorn agradable, un mar blau d’aigües cristal·lines besant cales idíl·liques i un poble agradable i acollidor, amb un conjunt arquitectònic admirable i per tant una fons d'inspiració inesgotable. Josep Pla, ja esmentava que hi havia poques poblacions com aquesta, on s’hi ajuntaven tot un conjunt d’elements.

Tossa de Mar Tossa de Mar
Muralles de nit
Muralles
 
Carrer del Portal

Evidentment, el revulsiu fou a partir de 1950 quan la població es va convertir en el poble mediterrani dit, “Esperanza” servint d’escenari en la pel·lícula “Pandora i l’holandès errant” amb artistes de la talla d’Ava Gardner i James Mason, a més d’un de regal encara que només va venir a “controlar” la situació, ens referim evidentment al gran i polifacètic Frank Sinatra.

Si la pel·lícula va tenir més o menys èxit, això són figues d’un altre paner, el cert es que Tossa de Mar, va tenir una projecció internacional espectacular, o com alguns apunten, la més extraordinària promoció turística a un preu més que assequible. Alguns n’haurien d’aprendre, sobre tot, aquells que empren els diners del comú, per a promocions turístiques, moltes vegades sense cap ni peus, amb resultats nuls o contraprudents.

 

LA VILA VELLA I LA NOVA

Tossa de Mar
Carrer del Portal

El terreny accidentat de Tossa de Mar ha privat en bona part i al llarg dels anys, desenvolupar activitats agrícoles, per això, la població sempre ha estat molt empesa vers el mar, essent la pesca la seva principal activitat, tot i que en anys passats el suro fou un protagonista prou important en l’activitat d’explotació forestal del municipi, avui és el turisme el que marca l’activitat principal de bona part de la població.

Aquesta activitat turística, tot i que s’han fet destrosses com a tot arreu, també cal mirar-la des de la perspectiva positiva. Al marge lícit de l’activitat pròpia de la població i dels qui n’han fet la seva professió i medi de vida, també ha permès arranjar i condicionar tota la part antiga de la població coneguda com la “Vila Vella”, fins el punt que aquesta millora ha arribat fins el seu vèrtex on hi ha el far.

Les muralles conserven tres torres rodones: la de Joanàs, la de les Hores i la del Codolar, i quatre torres més petites incorporades a la muralla. Anys enrere on hi ha el far, hi havia hagut un fort medieval i una gran torre, que també havia servit durant molts anys com a molí i que l'any 1917 fou enderrocada per fer-hi el far.

En el camí de pujada, entre la vila i el far, hi ha les ruïnes de l’antiga església parroquial possiblement del s.XIV que tot i haver estat restaurada en queda poca cosa, un parell de parets i una arcada gòtica.

Aquest paratge ja havia estat ocupat antigament pels Ibers i els Romans, tot i que aquests últims en el paratge dels Ametllers hi ha les restes més importants de la població, amb mosaics on s’esmenta per primer cop el nom de tossa.

Per tant Tossa o Torsa ja existia en temps dels Romans i fins i tot abans. La població depenia a l'any 966 del bisbat i comtat de Girona, el qual va cedir els seus drets al Monestir de Ripoll que se'n faria càrrec del seu mandat feudal sobre la població pràcticament en més o menys trasbalsos, fins el segle XIX quan la progressiva pèrdua de poder dels estaments eclesiàstics va concloure.

Tossa de Mar

Tossa de Mar

Tossa de Mar

Torre del Codolar
Antiga església parroquial de Sant Vicenç
 
La vila vella de nit

La primera fortificació de la vila es va fer en el s.XII per les mateixes raons que al llarg de la costa es van fer aquest tipus de construccions, evidentment més simples, i no era cap més del constant perill que suposava pels interessos i vida del poble, enfront els atacs marítims ja foren d’àrabs o turcs.

Tossa de Mar

Tossa de Mar

Tossa de Mar

Carrer Dr.Ignaci Melé
Vista de la Vila Vella
 
Esplèndida vista de la costa (camí del far)

El castell i la població en general durant segles va estar sota l'autoritat feudal de l'abat del Monestir de Ripoll, un lloc prou llunyà pels tossencs, els quals havien de pagar un rigorós delme i altres impostos, que tot i ésser molt protestat, més o menys com l’actual IRPF però que no van poder deslligar-se’n fins el s.XVIII, essent el segle XIX quan va quedat ja definitivament alliberada la població de en més o menys mesura d'unes lleis i drets nascudes a l’edat mitjana.

A mesura que el perill d’atacs dels pirates va anar minvant, es comença a edificar la Vila Nova fora de la zona emmurallada i a l’entorn de la platja. Com moltes poblacions, la nova vila es va anar situant a l’entorn de la seva església parroquial dedicada a Sant Vicenç i en aquest cas la platja. A principis del s.XX ja no únicament eren les cases per la gent del poble, sinó que es van construir noves residencies, en aquest cas d’estiuejants que procedents principalment de Barcelona i del Vallès s’hi van anar fent la seva torre, encara que fos només pels estius.

Tossa de Mar

Tossa de Mar

Tossa de Mar

Terrasses en el Passeig del Mar
Giratori de l'avinguda de la Palma
 
Platja principal de Tossa de Mar

El mot compost de Vila Nova és de fet una mica no cert del tot, ja que a la plana les excavacions del Ametllers han demostrat l'existència d'una vil·la romana coneguda com a "Túrissa" que per evolució lingüística va anar derivant a "Torsa", fins arribar a l'actual "Tossa". Per tant, aquest espai de la badia ja fou habitada uns quans anys abans de les primeres construccions que van començar a emergir un cop la gent ja no sentia tan a prop el perill dels pirates i ja no hi cabien en la part emmurallada.

 

CAMÍ DE RONDA I MIRADORS

Un dels racons més agradables i tranquils de Tossa de Mar, es el camí de ronda. Un recorregut que s’inicia a prop de la Torre de Codolar, de la zona de la platja del mateix nom, i a partir del carrer des Cards.

Camí de Ronda a Tossa de Mar
 
Inici del Camí de Ronda i Platja del Codolar
   

El recorregut voreja la costa on en diferents indrets hi ha uns miradors, que permeten veure de forma panoràmica una vista esplèndida de la costa, penya-segats, de la seva vegetació i del mar. Es pot arribar fins al paratge del Sot de Sa Boquera, després d’haver passat pel paratge de Ses Alzines i dels Cards.

El camí és en part condicionat amb escalons de fusta i altres per camí de terra, disposant de baranes de protecció en les parts que estan més al vorell dels penya-segats. Hi ha parts del camí que estan molt descarnats per la pluja, de forta pendent i que presenten un perill evident de poder lliscar i tomballejar, fins anar a petar amb el culet pel terra. Només una part del camí és recomanable per a gent gran, la resta millor no passar-hi.

Inici del Camí de Ronda
 
Un dels miradors del camí
 
Les Ginesteres (privat), al costat del camí

Caldria condicionar millor aquest espai i la seva accessibilitat, i de passada posar-hi papereres, per tal d’invitar als bacons a no deixar la seva desagradable empremta a terra. Tot plegat, ajudaria a millorar més un indret molt agradable, lluminós i encisador.

 

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ

Esaglésia de Sant Vicenç, Tossa de Mar
Vista posterior de l'església de Sant Vicenç

L’església de Sant Vicenç és l’església parroquial de Tossa de Mar. Un edifici d’estil neoclàssic i renaixentista del segle XVIII, que està situada en el centre de la població. Es una edificació d’una sola nau amb unes dimensions considerables, amb una arquitectura sòlida però no majestuosa en el seu exterior, llevat de la portalada d’entrada.

Les peticions fetes a l’any 1755 pel batlle i regidors de la vila, van tenir el seu fruit a l’any 1776 quan la nova església de Sant Vicenç fou acabada.

Al novembre d’aquest any es va fer el trasllat del Santíssim Sagrament des de l’església vella situada en la Vila Vella, just al camí de pujada cap el far, que ja amenaçava ruïna, fins a la nova al centre de la vila nova, mitjançant una processó i una gran festa, amb assistència del llavors conegut bisbe de Girona Tomàs de Lorenzana (León, 1727 – Girona, 1796) i altres assistents.

La seva riquesa i esplendor és en el seu interior. Un interior ample, espaiós, i harmoniosament decorat amb una lluminositat diferent de moltes esglésies més aviat fosques. Disposa d’una ampla i alta nau central amb diferents capelles laterals, i d’un altell com espai coral molt vast.

Tossa de Mar Tossa de Mar Tossa de Mar
Façana de l'església
Interior i detall de la nau central
 
Capella de la Immaculada

La càrrega decorativa barroca era molt més accentuada abans de la Guerra Civil. Els saquejos i destrucció indiscriminada va fer que perdés bona part del seu encant original. Malgrat d’aquest període, actualment és una església molt ben conservada.

 

VIL.LA ROMANA DELS AMETLLERS (s.I aC - sVI dC)

Arran d’uns treballs per a l’abastament d’aigua potable al poble a l’any 1914 van ésser descoberta la seva existència. Fou el Dr. Ignasi Melé i Farré, el metge de la vila qui va tenir un protagonisme més accentuat en aquest troballes d’aquesta vil·la romana que són unes de les més important de la Mediterrània occidental.

Les primeres excavacions científiques van ésser durant els any 1920-30 de la mà del professor de la Universitat de Barcelona Pere Bosch i Gimpera reconegut arqueòleg i prehistoriador i d’Adolf Schulten  arqueòleg, historiador i filòleg alemany.

Posteriorment, ja dins els anys 70 i 80 van continuar per part dels arqueòlegs Albert López, Lluís Batista i Mario Zucchitello, i a partir de l’any 2000 ha estat la Universitat de Girona amb l’arqueòleg Josep Mª Nolla i Josep Burch.

Vil.la romana dels Ametllers

Vil.la romana dels Ametllers

Vil.la romana dels Ametllers

Vista general dels Ametllers
Interior del recinte
Accessos i mosaics

La vil·la romana dels Ametllers s’emplaça sobre un terreny amb marges al vessant oriental  del turó de Can Magí, essent la part més visible la que dona al carrer del Pelegrí. Es creu va ésser edificada en el segle I o potser una mica abans, en l’època de l’emperador August. La vida en la vil·la sembla va anar passant amb els alt i baixos de les diferents èpoques, però va començar la seva decadència en el segle VI arran de la invasió musulmana.

Però va ésser el s.XII quan la vil·la va quedar totalment abandonada traslladant-se la població cap el turó marítim on hi havia un castell i es va anar edificant la Vila Vella on abans hi havia hagut un poblat ibèric.

 

"HOSPITAL DE POBRES DE LA VILA DE TOSSA" (CASA DE CULTURA i ESCOLA DE MÚSICA)
Antic hospital de Tossa de Mar
Antic hospital de Tossa de Mar

Davant els reductes més antics de Tossa de Mar, la Vil·la Romana dels Ametllers és troba un edifici construït en el segle XVIII, que fou concebut per acollir la gent més desfavorida de la població, per això al llarg dels anys ha estat conegut com “Hospital del Pobres”.

A partir de l’any 1984 va tenir una funció molt diferent, convertint-se en la Casa de Cultura de Tossa de Mar, conservant la petita capella de l'edifici.

La construcció de l’hospital o de la nova església de Sant Vicenç durant el segle XVIII, va tenir un factor comú que va ésser l’expansió i el dinamisme econòmic de la població, com altres poblacions veïnes pel que fa al comerç mediterrani i atlàntic.

Hi va tenir un paper crucial el tossenc Tomàs Vidal i Rey (Tossa de Mar, 1697-1764), una d’aquelles persones que va fer fortuna com a “indiano” i que al retornar al seu poble natal va fer grans donacions en pro de la gent de la seva vila, malgrat que no va poder veure acabada la seva obra.

Al morir Tomàs Vidal el 4 d’abril de 1764, la seva obra principal l’hospital per a pobres, la va continuar el seu nebot Grau Vidal i Ferro, essent acabada finalment el 14 d’agost de 1773, no podent gaudir de la seva obra donat que va morir a l’any següent, i per tant elements com la finalització total de la capella de l’hospital dedicada a Sant Miquel Arcàngel, no la va poder veure totalment acabada, ja que no va ésser fins 1781 quan van finalitzar els treballs de daurat i pintat del retaule major, tot i que havia ja estat beneïda el 29 de setembre de 1773.

Tossa de Mar Tossa de Mar Tossa de Mar
Vista general de l'hospital
Façana de l'edifici i la capella
 
Capella de Sant Miquel Arcàngel

A partir de la mort d’en Grau Vidal, continua la història de l’edifici amb el seu patronat administratiu i els seus usos i atribucions fins els nostres dies. Una llarga, farcida i envitricollada història impregnada d’aspectes jurídics, hereditaris, de conflictes i disputes, entre les persones i entitats relacionades amb l’hospital, que també es va convertir en centre educatiu impulsat principalment per diferents ordres religioses de monges.

A l’any 1936 amb l’inici de la guerra Civil i persecució religiosa, va deixar d’ésser un centre sanitari tot i que va continuar com a centre educatiu fins l’any 1975, en que va ésser inaugurades les noves escoles. Avui és la Casa de Cultura i Escola de música de la vila, després de passar també per un bon nombre de vicissituds, des de l’any 1984 que formalment ja va passar a ésser Casa de la Cultura de la vila.

+ Informació:

 

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS SOCORS

Aquesta petita capella, ben cuidada i pràcticament sempre oberta al públic en general,  es troba el bell mig de la població, entre el carrer de la Guardia i el carrer del Portal.

La capella va ésser construïda arran d’una iniciativa particular amb llicència episcopal. A finals del s.XVI el mercader Antoni Caixa va obtenir el permís de les autoritat eclesiàstiques per a poder construir una petita capella en la zona coneguda antigament com “Camp de la Creu”. Just en una bifurcació del camí existent que a la dreta anava cap a la Carbonera i a l’esquerra començava el camí per a poder anar a Lloret de Mar.

Avui la capella ha quedat encaixonada entre els habitatges que l’envolten, però amb una mica de imaginació i pensant que la població està en aquella època en la zona fortificada, es fàcil imaginar la bifurcació del camí que s’iniciava a la sortida de la Vila Vella.

Hom es creu que la seva construcció devia estar motivada per alguna promesa que el seu impulsor havia fet, donat que també era una persona dedicada al mar.

Capella de la Mare de Déu del Socors Capella de la Mare de Déu del Socors Capella de la Mare de Déu del Socors
Façana de la capella
Campanar
Interior de la capella

El dia 25 de juliol de 1936 els brètols i cap calents de l’època van provocar una destroça a la capella molt important. Pràcticament la van buidar, destruint i cremant tot el mobiliari i les seves pertinences.

Ni tan sols les campanes es van poder salvar de la follia encegadora d’uns brivalls que en nom de no se sap què, van destruir en molts indrets de les comarques gironines un patrimoni artístic, cultural i documental, que dissortadament avui ja no tenim.

Sortosament als anys 40 la capella va tornar ésser arranjada i d’aquesta manera a partir de la data, va poder tornar ésser el punt d’inici i d’arribada, de la tradició més popular i antiga que es conserva a Tossa de Mar que és el Pelegrí.

 

CASA DEL GOVERNADOR I MUSEU MUNICIPAL

Un emblemàtic edifici històric de Tossa de Mar que és conegut per diferentes maneres; Casa Falguera, Casa del Batlle de Sac o com a Cal Governador. Una construcció del segle XIV que s’ha vista transformada al llarg dels anys, i que avui és la seu del Museu Municipal de Tossa de Mar, dedicat principalment a l'arqueologia, pintura i escultura.

El primer nom, Casa Falguera era el nom de la família que hi vivia i que en nom del senyor feudal de l’època que no era un altre que l’Abat de Ripoll, eren els encarregats de recaptar els diferents impostos i pagaments que els tossencs de l’època havien de satisfer a l’esmentat senyor. Com que els delmes dels fruits dels tossenc eren recollits amb un sac, d’aquí ve que a la casa dels esmentats recaptors fos bateijadar amb el nom de Casa Batlle de Sac.

Museu Municipal, Tossa de Mar Museu Municipal, Tossa de Mar

Museu Municipal, Tossa de Mar

Façana principal de l'edifici
Finestra
Interior del Museu municipal

EL FAR DE TOSSA

El Far de Tossa és un dels nou fars emplaçat en la Costa Brava; de fet és l’últim far de la costa gironina per la part sud. Situat en el turó més alt de Tossa de Mar, a 60 metres sobre el nivell del mar i que s’hi accedeix després de passar per la Vila Vella.

L’edifici de planta quadrangular fou bastit a l’any 1917. Del far en depenen dels balisaments dels port de Blanes, Sant Feliu de Guíxols i la pròpia ares de Tossa de Mar.

Far de Tossa de Mar

Far de Tossa de Mar

Far de Tossa de Mar

Far de Tossa de Mar (entrada)
Far de Tossa de Mar (museu)
Far de Tossa de Mar (museu)

Avui la zona del far té un ingredient més per a fer-hi una visita, a part de la pròpia bellesa que sempre n’ha gaudit. Aquest és el “Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània”, inaugurat el setembre de 2005 i integrant de manera harmoniosa i eficient amb el conjunt existent del far.

El centre disposa de varies sales on s’hi exposen de forma permanent tot un seguit de dispositius, materials, documentació i aparells relacionats amb els fars, sobre tot com és evident al mateix far de Tossa; i amb una sala de presentació audiovisuals molt ben elaborada.

 

CAPELLA DE SANT BENET

La capella de Sant Benet està situada en el quilòmetre 00,00 de la carretera GI-681 que uneix Llagostera amb Tossa de Mar, a uns quatre quilòmetres del litoral marítim i al costat de la masia de Can XXXX amb orígens en el segle XV.

Es desconeix el seu origen i a més hi ha poca informació sobre la mateixa, no essent fins l'any 1817 al 1822 que se'n fa referència de manera més explicita degut a que la població va patir efectes molt adversos pel que fa a la falta de pluges i per tant, un període important de sequeres.

Capella de Sant Benet, Tossa de Mar Capella de Sant Benet, Tossa de Mar
Dues vistes de la capella de Sant Benet

Consta que es van fer diferent pregàries i processons amb les imatges de la Mare de Déu dels Dolors i les relíquies de Sant Benet, per tal de demanar la intervenció divina per a acabar amb les penúries de falta d’aigua.

Diferents estudis apunten que el seu origen podria ésser de l’any 966 i que fou en el seus orígens la més primitiva parròquia de Tossa dedicada a Sant Vicenç, que posteriorment passaria a l’edifici en la Vila Vella, i en el segle XVIII a l’actual església parroquial al centre de la vila nova.

Dintre del capítol de festes popular, es coneguda l’anual Aplec de Sant Benet que es fa a l’entorn de l’ermita en el mes de juliol.

 

SANT GRAU D'ARDENYA

L’origen del santuari es situa en el segle XIII amb la primera edificació que fou la la capella de Sant Grau, impulsada per Maria de Montpeller (Montpeller? 1182 - Roma, 1213), esposa de Pere II d’Aragó (Huesca, 1178 – Muret, 1213) i mare de Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 – Alzina, 1276).

Sant Grau d'Ardenya, Tossa de Mar Sant Grau d'Ardenya, Tossa de Mar

Sant Grau d'Ardenya, Tossa de Mar

Creu de Terme a Sant Grau
 
Entrada a Sant Grau
 
Capella de Sant Grau

Segons sembla la voluntat de Maria de Montpeller en fer la capella de Sant Grau, era perquè Sant Grau era un avantpassat seu. Va demanar a l’abat del monestir d’Orleans relíquies del sant per tal de poder ésser dipositades a l’església que havia de fer construir a la diòcesis de Girona.

A l’any 1882 es va restaurà el temple i també es van retornar les imatges que des de la Guerra de la Independència es guardaven a l’església parroquial de Tossa.

+ Informació: GPS > Latitud N 41.759618º - Longitud E 2.948100º - Altitud: 378 m.

 

 

 

 

 

 


Escut de Tossa de Mar

Bandera de Tossa
Escut
Bandera
Logo turístic

 

NOMBRE D'HABITANTS (2015)
5.623 Habitants (font: idescat)
GENTILICI
Tossenc, tossenca
SUPERFICIE DEL MUNICIPI
38,6 Km2
DENSITAT DE POBLACIÓ
147 Hab/Km2
COMARCA
Selva
PARTIT JUDICIAL
Blanes
DEMARCACIÓ ELECTORAL
Santa Coloma de Farners
BISBAT
Girona
CODI POSTAL
17320
MERCAT SETMANAL
Dijous
COORDENADES GPS
Latitud N 41.719797º - Longitud E 2.932078º
ALTITUD
5 metres
CIUTAT AGERMANADA
No està agermanada
   
FESTA MAJOR D'ESTIU
29 de juny. Sant Pere
FESTA MAJOR D'HIVERN
22 de gener. Sant Vicenç
FESTA DEL PELEGRI DE TOSSA
20 de gener. Sant Sebastià
   

 

Ajuntament de Tossa de Mar Tossa de Mar

 

Facebook
Tossa de Mar
Facebook
Ajuntament
Twitter
El temps a
Tossa de Mar
MeteoCat
Trànsit

 

Bibliografia Bibliografia
 

TOSSA, Jaume LLeonart i Maria del Pilar Mundet, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1987
COSTA BRAVA, Plató de cinema. Agpograf Impressors, Lluís Molinas, 2009
L'EMPORDÀ, EL MELIC DEL MÓN, Oriol Pi de Cabanyes, Edita L'Esfera del Llibres, Barcelona, 2006
LA COSTA BRAVA, Rosa Maria Fragell i Carolina Martí, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 2007
LA PESCA, Joan Domènech i Joan Sala, Quaderns de la Revista de Girona, Dip.de Girona, 1994

Escrits i Documents relacionats
 
La Selva, comarca d'aigua
La Selva marítima
 
Internet Internet
 

La Selva Comunica
Casals Jove
Biblioteca Municipal
Centre Excursionista Tossa

Centre d'Estudis Selvatans


Canals de ràdio i TV local
  Miramar TV
TV De Tossa de Mar
Ràdio Marina
Revistes, Publicacions, Premsa local i digital
  Quaderns de la Selva
Revista del Baix Montseny i la Selva Marítima
Tossa de Mar - Butlletí informatiu
Mapes Plànols i Mapes
  Tossa de Mar
 
Ava Gardner   AVA LAVINIA GARDNER
Actriu

Brogden, Carolina del Nord, USA, 1922
Londres, 1990

“Pandora y el holandés errante” de ben segur és la pel·lícula que es podria qualificar com la que més ressò i que més ha impregnat en l’àmbit popular de totes les que s’han filmat en les comarques gironines i per descomptat a Tossa de Mar i, per molts, com l'origen de la massiva arribada de turistes a la Costa Brava, ja que era una època en que els artistes de Hollywood eren considerats quasi com déus i deesses.

Possiblement perquè també va tenir protagonistes com Ava Gardner, James Mason i el conegut encara que sigues del país, en Mario Cabré,  a més de Frank Sinatra, tot i aquest només hi va estar en qualitat d’espectador i de “vigilant”, de la que en aquell moment era la seva parella, L'Ava.

La sinopsi del film és la historia d’una dona guapa que malmet tots els homes que s’hi enamoren, però ella en el fons, no aconsegueix trobar l’amor, potser per la seva actitud o forma d’ésser freda, voluptuosa i capriciosa, tot i tenir un bon nombre de pretendents.

Pandora

Cartell del film

La protagonista, una dona dita Pandora Reynolds (Ava Gardner); una cantant nord-americana de vacances per Europa en un petit poble de la costa Mediterrània conegut com Esperanza (Tossa de Mar). Els dos protagonistes principals un holandès (holandés errante) navegant solitari dit Hendryck Van Der Zee (James Mason) i un torero i pilot d’automòbils Juan Montalvo (Mario Cabré) entre d’altres.

Es una pel·lícula dirigida pel director americà Albert Lewin (1894 - 1968), produïda per la MGM i rodada a l’any 1951 bàsicament a Tossa de Mar i que tenia com nom original “Pandora and the flying dutchman” amb una durada d’unes dues hores.

Pandora

Com les caràtules dels discos, els cartell cinematrogràfic eren diferents segons
el pais i l'idioma

El focus del film i protagonista principal, Ava Gardner és un dels mites més gran de Hollywood, va néixer als Estats Units en un petit poble nomenat Brigden a prop de Goldsboro a l’estat de Carolina del Nord, el 24 de desembre de 1922, el mateix Estat on ara descansen les seves restes després que va morir a Londres a l’any 1990 a l’edat de 63 anys, concretament a la ciutat de Smithfield en el Sunset Memorial Park al costat dels seus familiars, el dia 25 de gener.

Es curiosa la historia del Ava Gardner Museum que es troba a Smithflied, nascut de la passió d'un jove (Thomas M.Banks) que estudiava en el mateix col·legi que Ava (Atlantic Christian College). Ell i els seus col·legues tot el dia estaven ficant-se amb la colla de noies on hi havia Ava. En un moment de “represàlies” Ava va perseguir i agafar a Thomas, però per compte de donar-li un mastegot, li va fer un petó. Thomas va quedar captivat de per vida.

Monument a Ava Gardner
Tossa de Mar en un record permanent
a la famosa actriu Ava Gardner

Durant més de 50 anys Thomas, publicista de la Columbia Pictures va col·leccionar tot el que li arribava a les mans i més, d’Ava, fins el punt d’adquirir molt de material en els seus viatges per diferents països.

A l'any 1978 Thomas i la seva dona la van visitar a Londres, comentant el fer donació a una institució de tot el material, però Ava els hi va esmentar el fet que tot era de la seva propietat i no n’havien de fer donació.

D’aquesta manera va néixer la idea en Thomas i la seva dona de poder fer un museu amb el extens material disponible.  A començaments dels 80, Thomas i la seva dona Lorraine, van adquirir a Smithfield la casa on havia viscut Ava dels 2 als 13 anys i durant nou estius.

Mentre s’estaven fent les obres de condicionament, Thomas va petir dins la casa un accident amb una forta trompada, resultes de la qual moriria pocs dies després.

La seva dona desolada, va lliurar-ho tot a la ciutat de Smithfield, amb la condició que el Smithfield Council es comprometés a fet el museu. Avui, es la “Ava Gardner Museum Foundation” qui té cura del manteniment i activitats que porta a terme el museu i totes les seves activitats.

Monument a Ava Gardner
Escultura de bronze de l'escultora gironina Ció Abellí, situada en el mirador, al final del Passeig del Mar i començament del carrer del far a la Tossa emmurallada

La seva primera pel·lícula fou “We Do It Because” a l’any 1942 i l’última “Harem” a l’any 1986. Li fou concedir l’Oscar com a millor actriu pel film “Mogambo”, i altres premis com els Bafta, Globus d’Or o el que a l’any 1964 va rebre per part del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià al Pais Basc.

En total, 60 pel·lícules, 6 curt-metratges i 5 sèries de TV, alguna de les quals històriques del cinema com: “55 Days at Peking”,”The Cassandra Crossing" o “Mogambo”.

D’altra banda, havent compartit escenari amb actors de la talla de Clark Gable, Burt Lancaster, Robert Taylor, Gregory Peck, James Mason, Humphrey Bogart, Tyrone Power, Fred Astaire, Anthony Perkins, Victtorio de Sica, David Niven Charlon Heston, Kirk Douglas, Richard Burton, Omar Sharif o Elizabeth Taylor, per citar-ne uns quants. L’únic que li va quedar per a compartir escenari fou Elvis Presley, que únicament compartien horòscop, tots dos eren Capricorn.

Ava Gardner va arribar a Tossa de Mar, al capvespre del dia 20 d'abril de 1950, tot sembla enfebrada per unes angines, hostatjant-se a l'hotel Àncora i, per tal d'iniciar el rodatge de "Pandora y el holandés errante".

Amb 28 anys i ja consolidada com artista de Hollywood, no tan sols es va convertir en la protagonista principal del film per la seva joventut i bellesa exuberant, sinó que pel seu caràcter extravertit, carismàtic i totalment obert a la gent del poble, seria idealitzada durant molts anys.

L'últim gran llibre editat sobre la vida
d'Ava Gardner a l'any 2014

La seva estada finalitzaria a finals de maig, després d'haver finalitzat la filmació de la pel.licula en diferents indrets com el poblat ibèric de Castells a Palamós o la plaça de braus de Girona, avui ja desapareguda.

A l'any 1998 el poble de Tossa de Mar en el seu honor es va encarregar a l'escultora gironina Ció Abellí, una escultura de bronze que immortalitzés la figura a'Ava Gardner i la població de Tossa de Mar. Fou situada en el mirador sobre la població, la platja i la badia de Tossa de Mar, que hi ha en la ciutat vella al final del Passeig del Mar i començament del carrer del Far.

AVA GARDNER, Una diosa con pies de barro
Lee Server
T&B Editores, Madrid, 2012
AVA GARDNER. La diosa descalza
Juan Carlos Prats
T&B Editores, Madrid, 2012
AVA GARDNER, The secret conversations
Ava Gardner & Peter Evans
Edit. Simon & Schuster, London, 2014
Museu d'Ava Gardner (USA)
Ció Abellí - Escultora
Quan Ava Gardner seduí Girona
El Pelegrí de Tossa de Mar   EL PELEGRÍ DE TOSSA




 

Els orígens del Pelegrí de Tossa com moltes altres tradicions populars, tenen orígens poc coneguts i a vegades impregnats de fets o llegendes que en molts casos no han estat corroborats històricament, sinó que són fruit de la transmissió oral acompanyada d’una realitat que és la més important, i és la conservació de la tradició.

De cert se sap que en el segle XVII ja era un fet i una tradició enviar un pelegrí des de Tossa fins a la capella de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners per a donar compliment a un vot popular. Però sembla que fou cap el segle XIV l’inici de tota aquesta tradició.

Tossa de Mar
Gravat de la tradició

Hi ha una llegenda que explica que un bon dia un vaixell va arriba a Tossa i la seva gent cansada de molts dies a la mar, van demana permís a les autoritat per a poder baixar a terra i poder fer estada a la ciutat fortificada.

Se’ls hi va atorgar permís, per a fer estada a la població, però resulta que un dels marinés presentava símptomes de forts dolors i febre molt alta. L’endemà el mariner va morir, i pocs dies després altres van tenir els mateixos símptomes, morint pocs dies després.

La pandèmia es va anar escampant pel poble fins afectar seriosament gran nombre de persones.

Una tossenc espantada i per por a contagiar-se va marxar del poble. Arribada a la masia de Can Serra, un persona li va dir que el que havia de fer era tornar a Tossa, parlar amb les autoritats i aconseguir que tothom resés a Sant Sebastià demanant la protecció del sant.

Santa Coloma de Farners
Església de Sant Sebastià a Santa
Coloma de Farners

També calia organitzar una peregrinació a una església o ermita on es venerés al mateix Sant Sebastià.

Per a saber en quina direcció havien d’anar fins a trobar una església o ermita de Sant Sebastià, calia pensa un xai en l’edifici més alt de la població.

Així ho van fer, i el xai penjat es va ennegrir per la part oest, en aquesta direcció van anar fins a trobar una església o ermita dedicada a Sant Sebastià. Aquesta la van troba a Santa Coloma de Farners.

Fou enviada una persona a buscar aquest lloc i fer ofrena al sant. Poc després temps, sembla que la pandèmia que castigava la població, que segons sembla era la pesta bubònica va retraure’s.

El pare Pelegrí de Tossa de Mar arrivant a Santa Coloma de Farners, el gener de 2015
© La Selva Comunica

La població va que tot havia estat per obra de Sant Sebastià i en senyal d’agraïment es va comprometre que cada any es faria un peregrinatge a l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners.

D’aquesta manera segons la llegenda, arranca una tradició que any rere any s’està complint el dia 20 (Anada – Dia de Sant Sebastià) i 21 de gener (tornada cap a Tossa de Mar).

  EL "PARLAR SALAT"




 

El “Parlar Salat” es considerat una variant subdialectal que es caracteritza per una sola isoglossa (del gr. “iso” = igual i “glossa” = llengua), que és una línia imaginaria que separa dues àrees lingüístiques que es diferencien per un tret dialectal concret de qualsevol tipus.

El tipus “salat” sempre s’ha considerat com una variant del català central, sobre tot pel que fa a la part litoral des de Blanes fins a Begur, tot i que una població com Cadaquès, apartada d’aquest zona també és emprat el “parlar salat” i fins i tot, es podria dir que avui dia, és el que més conserva aquesta modalitat.

Far de Ses Salines, Mallorca
Far de Ses Salines (Mallorca)
© Arxiu fotogràfic: acdg.cat

La característica principal del parlar salat, és l’ús de l’article salat, és dir, utilitzar “es” o “sa” per comptes de “el” o “la”. Una forma d’article derivada del pronom nominatiu llatí “ipse/ipsa/ipsum”. Noms com: Cala Sa Riera, Sa Tuna, Sa Conca, Cala d’es Borró, Sa Futadera,  Sant Climent Sescebes (Ses-cebes) o Sant Hilari Sacalm (Sa-calm), en són alguns exemples.

La normalització lingüística, la presència del turisme, el fenomen de la migració o la influència dels medis de comunicació en l’ús d’un català més “oficial” han estat factors que han fet desaparèixer aquesta modalitat lingüística, cada dia menys emprada.

La gent que més ha conservat i emprat fins avui aquesta variant lingüística, són els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Les Illes o Ses illes, como en salat es diria, han conservat al llarg de molts anys aquesta modalitat en la parla i la escriptura.

Cala d'Es Borró, Llançà
Cala d'Es Borró (Llançà)

Segons els historiadors, aquesta parla va ésser “exportada” per molts dels integrants catalans que formaven part dels exercits de Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 – Alzira, 1276) quan va conquerir les illes.

Les primeres terres que van caure en mans del Conqueridor van ésser Eivissa i Formentera, de la mà del Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, 1200-1273) que a l’any 1235 les va conquerir en nom del seu rei.

Cala Sa Boadella
Cala Sa Boadella (Lloret de Mar)

L’aïllament de Ses illes al llarg de molts anys, va permetre que aquesta modalitat lingüística, avui tan pròpia, quedés impregnada en el sí de la seva gent. Una agradable musicalitat lingüística quan s’escolta el mallorquí, quan més interior millor.

Xalet d'en Bram   EL XALET D'EN BRAM
Abraham Canals i Colomer

Tossa de Mar (1882 - 1931)

El Xalet d’en Bram, no és el que qualsevol persona en llegir el nom es podria imaginar, és a dir una exorbitant i modernista edificació o quelcom per l’estil. Doncs no, és simplement un mirador.

Abraham Canals i Colomer, que va néixer a Tossa de mar el 13 de març de 1882, fou un d’aquells indians o americans que va marxar de la seva terra per anar fer les amèriques, com s’esmenten alguns exemples en l’apartat dedicat a  Lloret de Mar, però amb la diferència que no va tornar amb les butxaques plenes com ho van fer Nicolàs Font i Maig propietari de Sant Pere del Bosc o Joan Sureda per posar uns exemples, sinó que va tornar escurat i amb menys del que havia marxat.

Xalet d'en Braum
Xalet d'en Bram

El que no havia perdut era la moral, ni la il·lusió i menys la imaginació. Per tant, excavant la roca es va construir un mirador, des d’on podia contemplar el mar i el seu horitzó, i poder somiar amb el que podia haver estat la seva aventura a Cuba, i que no va ésser.

Des d’aquest lloc, per cert molt ben escollit a prop de la cala del Codolar, no tant sols es pot veure la Vila Vella de Tossa de Mar, sinó tot el seguits de penya-segats cap el sud pràcticament fins a Blanes un dia que la claredat atmosfèrica hi acompanyi.

Realment és un espai agradable, amb una vista explèdida, adient per a somiar o simplement fer petar la xerrada.

Abraham Canals i Colomer, va morir a la seva vila de Tossa de Mar el 18 de setembre de 1931.

  LA LLEGENDA D'EN XIXANET
 

La llegenda d’en Xixanet està lligada a la tradicional festa “Toquen a córrer” una de les animacions més divertides i concorregudes durant la Festa Major que celebren els tossencs i tossenques, i que consisteix en un ball senzill i animat.

Diu la tradició oral dels tossencs que en Xixanet era un petit vailet de Tossa, que un bon dia la seva mare li va encarregar anar a comprar oli. De la mateixa manera que anys abans, la gent emprava recipients per anar a comprar, com ara la marranxa per anar a buscar la llet en alguna casa on tenien vaques. La mare d’en Xixanet li donà un sitrell de vidre per tal que anés a la botiga a omplir-lo.

El va advertir seriosament que no fes el ximplet jugant i no corris, ja que el setrill es podia esmicolar en cent bocins. En Xixanet que devia ésser una mica esverat i capsigrany, no va fer cas de la seva mare, com la mainada en general. El fet fou que el setrill anar-se’n en orris quan caigué convertint-se en un munt de trossets.

Verge del Socors, Tossa de Mar
La Verge del Socors que salvà a en Xixanet

Quan la seva mare se’n va assabentar es va posar com una fera i escridassant-lo va proferir l’expressió. “ Que el dimoni se t’emporti ! ”.

El dimoni sempre alerta i actuant en celeritat s’emportà en Xixanet. Però en Xixanet potser si era una mica beneit i entremaliat, però no dolent. Fou en aquell moment quan la Verge del Socors, protectora de la gent de mar, però també dels tossencs, actués contra el dimoni per tal d’alliberar en Xixanet, tal com feliçment passà.

Els tossencs de l’època i els d’avui recorden aquest popular fet amb el ball “Toquen a córrer, ses nou sardanes”, que simbolitza la persecució que la Mare de Déu quan s’abrivà contra el dimoni, que d’immediat alliberà a en Xixanet, i cames ajudeu-me va marxar de Tossa.

  MARE DE DÉU DE GRÀCIA
Antiga ermita

De l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, avui només en queden les ruïnes amb alguna paret dempeus. La capella fou destruïda totalment durant la Guerra de la Independència (1808-1814) i s’ha mantingut igual, o millor dit, s’ha anat degradant pel pas dels anys.

L’indret on hi ha les ruïnes és un paratge que ja fou habitat en temps del neolític i més tard per diferents tribus ibers, tot i que no en queden vestigis, o al menys el més proper és a uns tres quilòmetres, que és el Menhir d’en Llach.

Antiga ermita de la Mare de Déu de Gràcia
Restes de l'ermita de la Mare de
Déu de Gràcia
© De punta a Punta

Per les restes existents, sembla que l’ermita fou construïda en el segle X-XI en una planta rectangular i una àbsida semicircular. El el segle XVII sembla que es va ampliar per adaptar-hi un espai per a poder-hi viure i, l’indret havia estat durant anys lloc de pelegrinatge i aplecs de devot de la Mare de Déu.

 ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010©
Última actualització: novembre 2020 
 Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal